case-studyJune 29, 20266 min read

Roomies Hub: els comptes clars conserven amistats

#UX#Disseny de producte#Fintech#Convivència#Side project

Roomies Hub és una aplicació per gestionar les despeses de convivència d’un pis compartit: reparteix despeses, salda deutes i manté els comptes clars entre companys. El vaig dissenyar i construir de cap a peus partint d’una idea simple: en un pis compartit, el problema mai són els diners, és la confiança.

El problema

Qui ha compartit pis ho coneix: la compra, el lloguer, la factura de la llum, el sopar del cap de setmana. Algú avança els diners, un altre ho apunta en una nota, un tercer fa servir un full de càlcul que ningú més entén. A final de mes ningú sap del cert qui deu a qui, i aquesta incertesa és justament el que genera friccions entre persones que, a sobre, conviuen.

Les eines que existien resolien la part matemàtica (dividir una xifra) però ignoraven la part humana:

• Desconfiança. “Qui ha tocat aquest número?” Si qualsevol pot editar o esborrar una despesa, el registre perd tota la credibilitat.
• Deutes unilaterals. Marcar un deute com a “pagat” pel teu compte, sense que l’altra persona ho confirmi, és una font directa de conflicte.
• Fricció d’entrada. Demanar que tothom es registri abans de poder apuntar res fa que l’eina mai arrenqui dins el grup.

Objectius de disseny

1. Que qualsevol entengui la seva situació en tres segons: quant deu o quant li deuen.
2. Que el registre sigui fiable i inqüestionable, sense possibilitat de manipulació silenciosa.
3. Que cap moviment de diners depengui de la paraula d’una sola persona.
4. Que començar no costi res: ni instal·lar, ni registrar-se, ni convèncer la resta.

El principi rector

Decisions de disseny

1. Saldos que sempre quadren

Cada despesa es reparteix al cèntim entre qui hi participa, i la suma de tots els saldos de la llar és exactament zero en tot moment. No és només una decisió tècnica: és la base de la confiança. Quan els números quadren sense excepció, ningú sospita del sistema. La pantalla principal respon a l’única pregunta que importa —“com estic?”— sense que l’usuari hagi de sumar res.

2. Doble validació: ningú salda deutes sol

La decisió d’UX de la qual estic més orgullós. Quan algú registra un pagament per saldar un deute, no afecta els saldos fins que l’altra persona el confirma. El pagament neix en estat “pendent”. Això trasllada al producte una norma social tàcita —“ho donem per tancat quan tots dos hi estem d’acord”— i desactiva el conflicte abans que existeixi.

3. Un llibre de comptes immutable

Les despeses no s’esborren: s’anul·len, deixant rastre. Les liquidacions no s’esborren: es reverteixen. L’historial és append-only. L’usuari mai veu “màgia” ni xifres que canvien sense explicació; veu un registre auditable on cada correcció és visible. La transparència no és una pantalla més, és una propietat del sistema.

4. Autoliquidació: menys transaccions, menys embolics

En lloc d’obligar cada deutor a pagar cada creditor, el sistema calcula el mínim de pagaments necessaris per deixar el grup a zero. Quatre persones amb saldos creuats poden quedar en pau amb un o dos moviments en comptes de sis. Menys transaccions vol dir menys oportunitats d’error i de discussió.

5. Començar sense fricció

• Mode local sense compte: l’app funciona a l’instant, desant les dades al mateix dispositiu. Pots provar-la i entendre’n el valor abans de comprometre’t a res.
• Inici de sessió amb Google quan vols sincronitzar i compartir llar.
• Roomies sense compte: afegeixes els teus companys com a participants des del primer minut; no necessiten registrar-se perquè tu portis els comptes. Més endavant pots convidar-los i vincular-ne el perfil.

6. Treure càrrega mental del dia a dia

• Despeses recurrents: el lloguer i els subministraments es generen sols cada mes. La convivència té despeses predictibles; l’app no hauria de demanar que les recordis.
• Pot comú: una caixa d’estalvi compartida (un viatge, un fons d’imprevistos) amb aportacions i retirades, comptabilitzada a part de les despeses del dia a dia perquè no enterboleixi els saldos.

7. “La meva activitat”: claredat personal amb privacitat per disseny

Cada persona disposa d’una vista pròpia de la seva activitat econòmica —el que ha pagat, el que li deuen, els seus saldos— i pot exportar-la a CSV o JSON. La projecció està pensada amb privacitat per disseny: cadascú veu els seus propis moviments, no un abocament de les dades dels altres.

8. Senyals socials lleugers

La reputació entre roomies permet valorar els companys i consultar la reputació acumulada al perfil. És un gest social que premia el bon comportament de convivència sense convertir-se en un jutge.

Els detalls que marquen la diferència

• Feedback immediat. En iniciar sessió amb Google, la verificació contra el servidor pot trigar (arrencades en fred). Un loader a pantalla completa —amb microcopy que treu ferro a l’espera— evita la sensació de “no ha passat res” i els dobles clics.
• Microcopy amb to. Missatges com “Sumant cèntims, restant drames…” mantenen la personalitat sense restar serietat als comptes.
• Mòbil de primera. Accés al teu compte, ajustos de la llar i canvi d’espai des de la capçalera, amb el selector de llar sempre a mà.
• Rols i permisos. Propietari, administrador, membre i només-lectura, perquè cada llar decideixi qui pot tocar què.

Stack

Tot i ser un cas d’estudi de producte, el projecte és full-stack: JavaScript modular sense framework empaquetat amb Vite al frontend, i Express + Prisma + PostgreSQL amb inici de sessió de Google al backend. El domini financer es va construir com un nucli pur i testejat (diners en cèntims sencers, repartiment exacte, saldos que sumen zero), independent de la interfície.

Aprenentatges

• La confiança és una decisió de disseny, no una pantalla. La doble validació i el llibre immutable no es “veuen”, però són la raó per la qual el grup confia en el resultat.
• Reduir transaccions redueix conflictes. Optimitzar el nombre de pagaments va resultar més valuós per a la convivència que qualsevol gràfic bonic.
• La fricció d’entrada mata els productes socials. Permetre començar sense compte i afegir roomies sense registre va ser clau perquè l’eina tingués sentit en un grup real.

Tancament

Roomies Hub no intenta ser una eina de finances personals. Intenta resoldre un problema molt concret i molt humà: conviure sense que els diners s’hi interposin. Cada decisió —des dels saldos que sempre quadren fins al “ho donem per tancat quan tots dos confirmem”— apunta al mateix lloc. Perquè, al capdavall, els comptes clars conserven amistats.