Introducció
Sabies que en un dels agents d’IA més avançats del mercat, només el 1,6% del codi és “intel·ligència” pura?
L’altre 98,4% no és IA. És infraestructura: gestió de context, permisos, capes de seguretat i lògica de recuperació.
Acabo de llegir el paper “Dive into Claude Code: The Design Space of Today’s and Future AI Agent Systems” (Liu et al., 2026) i hi ha una idea que em sembla especialment rellevant per al disseny:
El producte real no és el model. És tot el que l’envolta.
Quan la IA deixa de ser el centre
Durant anys hem dissenyat productes amb una lògica relativament acotada.
Ara no.
Amb agents, el sistema:
- decideix
- interpreta
- executa
- falla
I, sobretot, ho fa de manera no determinista.
Això canvia completament on viu el disseny.
El disseny ja no viu només en la interfície. Viu en com el sistema es comporta quan ningú l’està mirant.
1. El disseny és el guardrail, no el prompt
Un dels punts més interessants del paper és que l’arquitectura està guiada per valors humans:
- control de l’usuari
- seguretat
- fiabilitat
- adaptabilitat
Això no és només enginyeria. És disseny.
El repte ja no és definir un flux perfecte. És dissenyar sistemes que sàpiguen què fer quan alguna cosa falla.
Perquè fallarà.
Dissenyem menys “paths” i més “recovery”.
2. La infraestructura és l’experiència
Si el 98% del sistema són regles, permisos i lògica, l’experiència depèn d’això.
No de la UI.
Per exemple:
- quan demana permís el sistema?
- com explica el que està fent?
- què passa quan no pot completar una acció?
Aquest tipus de decisions no viuen a Figma.
Però defineixen completament l’experiència.
La infraestructura determinista és, en realitat, una decisió d’UX.
3. Dissenyar sistemes, no pantalles
Aquest és el canvi més important.
Si no entens:
- com es gestiona el context
- com es decideix quina eina utilitzar
- com es recupera el sistema
no pots dissenyar bé el producte.
No perquè hagis de programar, sinó perquè estàs dissenyant alguna cosa que no és lineal.
I això canvia com treballem:
- més col·laboració amb enginyeria
- més decisions sistèmiques
- menys obsessió per la pantalla
Llavors, on és el valor?
Aquí és on el 1,6% es torna interessant.
Si la “IA” és només una petita part del sistema…
👉 el valor no està en el model 👉 està en com el controles
🚀 La meva conclusió
La IA és el motor.
Però el producte és:
- el xassís
- els frens
- la direcció
Un motor potent sense control no és innovació. És un accident esperant a passar.
El treball del dissenyador el 2026 no és fer que la IA funcioni. És assegurar que l’usuari mai perdi el control.
Tancament
La conversa sobre IA en disseny està molt centrada en eines i models.
Però potser la pregunta més important és:
Qui està dissenyant el sistema que controla tot això?
Perquè aquí és on realment es defineix l’experiència.
I on podem aportar més valor com a dissenyadors.